dijous, 28 de febrer del 2008

Tivenys dins el Terme General de Tortosa

El 30 de desembre de 1148, Ramon Berenguer IV conqueria Tortosa i l’any següent el 1149 atorgava a Tortosa la carta de poblament en la que es delimita el que es coneix com a Terme General de Tortosa, dins el qual queda ubicat Tivenys, les limitacions d’aquest terme son des d’el Coll de Balaguer fins a Ulldecona i de la Roca Folletera fins al mar.
“...sicut habentur et continentur per terram de Collo Balagarii usque Valdichona et sicut pervadit de Roca Follotera usque ad mare...”

Més tard, l’any 1335, en un document que presenta la ciutat de Tortosa en un conflicte jurisdiccional que te amb el Castell d’Ulldecona, controlat per l’ordre de l’Hospital, tornen a aparèixer el límits del Terme General de Tortosa, però a més a més es fa una relació dels llocs habitats en aquell moment.

“...Edien que.l molt alt senyor en Ramon Berenguer... pres la dita Ciutat de Tortossa, e aquella donà als ciutadans de la dita Ciutat... així com es haud per terra del Coll de Balaguer tro a Ulldecona, e de la Roqua Fullatera tro en la mar; dins de les quals afrontacions e limittacions son los castells e lochs qui son e deuen esser sots senyoria e jurisdicció del Senyor Marquès, e eren de sos predecessors, e en los quals han los dits ciutadans e deuen haver los juhins civils e criminals; los quals castells e lochs son aquests qui són dins les dites afrontacions. Primerament lo castell de Sent Jordi, la vila de la Font del Perelló, lo castell de Burgacénia, e la torre de la Candela, e la vila de la Porqueria, e la torre del loch de Vinaxarop, e la torre de Roquacorba, e lo castell e loch de Fullola, e lo loch de Tiveng, e lo loch de Costuma, e lo loch de Cardó, e lo loch de Pauls, e lo castell de Segura, e lo loch de Benifallet, e lo loch de Rasquera, en tro a al Roqua Fullaterra, e de aquí passa lo flum d’Ebre, e es hi lo Pinell, e punys lo castell dell de Llumares, e la vila antigua de Bot, e lo castell o bastida de la Roqua de Ben, e lo castell vell de la Ram, e la vila de Xerta, e la vila d’Aldover, e lo castell e la vila de Castles, e lo vila de Sancta Maria, e lo loch del Carrascal, e Rafalgarí, e lo castell de Benifaça, e lo loch de Fredes, e del Mangraner, lo loch de la Cénia, lo castell e vila de Ulldecona, lo loch e vila de les Aventales, e de Alcanar, e lo loch de Ferreginals, e la vila de Gadayl, e la torre de la Carrova, e lo castell e la vila de Amposta, e lo loch de Ametller, e la torre e monestir de Sancta Maria de la Ràpita, alguns altres castells e viles...”

Podem observar en aquest escrit que Tivenys, es relaciona junt amb els llocs de Costumà i Cardó i un pel separat d’altres poblacions que posteriorment han tingut molt a veure en aquests llocs com son Rasquera i Benifallet, per lo qual podríem suposar que els redactors del document, que relacionen tots els noms amb un ordre més o menys geogràfic, estimen mes propers a Tivenys aquests llocs que no a Rasquera o Benifallet. També potser degut a que els camins de l’època els unien en aquest ordre.

divendres, 22 de febrer del 2008

El campanar de Tivenys.

Vista del CampanarPer parlar del campanar de Tivenys i la seva construcció al segle XVIII, he recollit un text de Ramon de Trabal en el qual explica anècdotes de la construcció.
"Consagrada ja l'església parroquial en el 29 de setembre de 1768 van anar els feligresos per aixecar la façana del campanar i per a tal cas van reunir-se els vint propietaris dels forns d'obra i acordaren que, de cada cent tovots que enfornaven, un per al campanar.
Es va dir, que un que era molt fatxendós, un Trabal, que ell en donaria dos.
I amb aquest acord va aixecar-se el campanar, tot de tovots d'una gracel figura on
Vista del Campanar hi onejaven quatre campanes que esquellejaven les nostres festes i hortes. A l'arxiu parroquial hi havia un curiós document (desaparegut en la guerra del 36) en que s'especificava detalladament el donatiu de cada un i els mils que s'hi empleaven, més les motllures, les teules finals i els jornals emprats. Potser no tenia l'aire dels campanars aràbics de Terol, però si d'una característica inèdita de Tivenys.
Va costar 14 anys construir-lo i la façana s'acabà en el 1794, molt senzilla amb Sant Benet, Santa Escolàstica i Santa Justina, patrona dels canteres, i a la part dreta esculpida a la pedra la vara tivenxana segons la llei dels Usatges.
En el 1929 s'hi posà el rellotge del poble.
De la guerra civil espanyola del 36 que van capolar-lo i mutilar-lo, es feu una urgent restauració en el 1955, però es feu amb tant pèssim gust que van arrebossar-lo i van amagar tota la traça, l'enginy i la gràcia d'un poble en el que l'obra i la teuleria era el seu segell d'identitat de segles."

dilluns, 18 de febrer del 2008

Fitxatge de luxe

Poblat Iberic de l'AssutTinc l’honor de comunicar-vos que el bloc ha fet un fitxatge de luxe, li he demanat a Jordi Diloli, professor d’història de la URV, especialitzat amb els ibers i més concretament amb els assentaments que s’han trobat dins el terme de Tivenys, la participació en el bloc i la seva resposta ha estat que quan tingui una mica de temps si posa, per tant Jordi, esperem la teva participació ben aviat.
Gracies Jordi.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Les torres de guaita

Les torres de guaita, van tenir molta importància durant l’edat mitjana, aquestes torres s’estenien per tota la riba de l’Ebre a una banda i altra del riu, fins arribar al mar, son famoses pel seu estat de conservació la torre de La Carrova a Amposta, la torre de Font de Quinto a Campredo, La torre de Sant Joan als Alfacs, la torre de Burjassènia a l’Aldea, la seva funció vigilar i alerta als vilatans i camperols dels perills. que és podien apropar.

A Tivenys se’n conserven dos, tot i que en estat força ruïnós: La torreta de Som

· La torreta de Som que era una fortificació que presentava murs amb espitlleres que formaven un recinte petit i estret. Esta situada en un lloc estratègic, des d'on es domina una àmplia panoràmica de la vall de l'Ebre sobre l'Assut.

· La torre d’Abalarí (‘Abd al-Arîn), que la GranTorre Abalarí Enciclopèdia Catalana defineix com: “Antiga torre de defensa situada a Tivenys (Baix Ebre)”. Aquesta torre també coneguda com a Torre dels Moros, esta situada al costat de casa Carmeta les Vaques, és una construcció quadrada, de mamposteria ordinària. El diari de Tortosa "La Verdad", el 7 de desembre de 1899, va publicar un article titulat "Una mazmorra en Tivenys". En la descripció que en fa el diari diu: "Su construcción es muy sólida, con paredes de piedra y hormigón y fuertes sillares en los ángulos, rematado con toscas almenas. Su exterior corroído y negruzco ostenta el sello de la vetustez propia de los siglos. Tiene una puerta con arco árabe de sillería, que mira al Ebro y otra pequeña al lado opuesto".


Ús adjunto un link d'un bloc on és relacionen tots els castells i torres de Catalunya de l'època àrab. http://bereberes.blogia.com/2006/061801-fortificacions-andalusines-en-terres-catalanes.php

Igual que aquestes obres de l’època àrab en trobem d'altres a Tivenys que anirem descobrint poc a poc.

dimecres, 6 de febrer del 2008

L'ESCUT


Durant la reconquesta dels regnes de València i Múrcia per part del rei Jaume I, Tivenys va aportar cert nombre d'homes lo qual li va merèixer per part reial l'ús de les quatre Barres a l'escut i el títol de "Molt Lleial Vila", així com excepcions de tributs. És en aquest moment quan es crea l'escut heràldic de la població amb camp d’atzur, amb set pins d’or damunt d’ones de plata i atzur, per davall d’una creu de Malta de plata, identificativa de l'ordre dels Templers; la part superior d’or amb les quatre barres donades pel rei Jaume I. Els set pins representen les set muntanyes i planelles que envolten el poble, les ones de plata signifiquen el nostre riu Ebre.

dilluns, 4 de febrer del 2008

El Carnaval a Tivenys.

Avui el Carnaval de Tivenys és un més dels que es celebren a les Terres de l'Ebre, però va haver un temps que juntament amb el de Godall era l’únic que es celebrava en aquestes terres. El motiu era que aquesta festa estava prohibida per la dictadura feixista del General Franco. Desconec el cas de Godall, però a Tivenys es celebrava gracies a un fet molt peculiar, sols es podien disfressar les dones i aquestes podien treure a ballar a qui volguessin. Mon pare en aquella època era membre de la Societat del Ball, oficialment "Sociedad de Educación y Descanso" i li vaig sentir explicar més d'un cop que la Guardia Civil s'havia presentat al ball i a l'entrada comprovava que realment la gent disfressada fossen dones.
Aquesta prohibició va fer que el Carnaval de Tivenys tingues durant molts anys una característica diferencial respecte els altres, i que fos famós a les Terres de l'Ebre.
Recordo que en els primers anys de Democràcia, quan altres poblacions començaven a celebrar el Carnaval i Tivenys continuava amb el model clàssic de sols disfressar-se les dones, un mestre que tenia a l'institut en una classe sobre tradicions populars atribuïa aquesta celebració tant peculiar a la festa de Santa Àgata patrona de les dones, li vaig fer notar que no era així, ja que el Carnaval marca l'inici de la Quaresma que desemboca en la Setmana Santa, i per tant igual que aquesta el Carnaval puja i baixa en el calendari, i que coincideixi amb Santa Àgata és pura coincidència.