dissabte, 1 de març del 2008

La guerra dels segadors.

Guerra dels Segadors (1640-52)La guerra dels segadors fou una revolta de Catalunya vers Espanya i més concretament contra els abusos del rei Felip IV i el seu valido el compte-duc d’Olivares. Tot i que la revolta que va esclatar en aquell famós Corpus de Sang a Barcelona el 7 de juny de 1640, semblava provocada per l’obligació d’allotjar els soldats de Castella que havien participat en la guerra que Espanya havia declarat a França, era sols la gota que feia vesar el got. Un got que era ple d’injustícies i atacs fets contra Catalunya, pels descendents de Ferran el Catòlic, desprès de la seva mort.
Sense anar més lluny el nostre poble va rebre una d’aquestes injustícies en l’expulsió dels moriscos ordenada pel rei Felip III el 1610, tot i la intercessió de Pedro Manrique, bisbe de Tortosa i virrei de Catalunya. En l'obra de Jordi Nadal, Bautismos, desposorios y entierros, trobem que Tivenys tenia el 100% de matrimonis mixtes entre moriscos i cristians, aquesta expulsió va tenir greus conseqüències al poble, amb una reducció notable d'habitants i sens dubte una reculada econòmica en l'agricultura i en la indústria terrissera, de la qual el poble no es refaria fins avançat el segle XVIII.
En quant a l’allotjament de tropes trobem un escrit a l’Arxiu de la Corona d’Aragó al lligall 239 que explica el següent:
Tivenys: lo lloch (...) contribueix cada dia a Don Joan de Bastillos, vint sous y a un capità reformat, que may lo han vist, una lliura, dos sous y sis diners; a una alferes reformat vuyt sous y a vuyt soldats cinch sous cadascú...”.
Francisco Manuel de MeloTot hi haver-hi revoltes, l’oligarquia Tortosina es va decantar cap al bàndol del govern de Madrid, això no significà que tots els pobles del voltant ho fessin en el mateix sentit, sinó tot al contrari, poblacions com Xerta, Aldover i Tivenys foren saquejades, tal com explica el militar portuguès Francisco Manuel de Melo en Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, en tiempo de Felipe IV.
“....Progresos de las armas, miéntras el Velez asistia en Tortosa. Tómas de las villas y pasos de Xerta, Aldover y Tivenys....”
“....los moradores de aquella. tierra, oprimidos de la impaciencia ordinaria, en que son iguales quantos ven perder sus bienes sin poder remediarlo, soltáron muchas razones contra los cabos catalanes: este escándalo y el temor de la causa de él, los puso en cuidado de que podrian ser acometidos en sus mismas defensas: acudiéron luego á engrosar la guarnicion de Tivenys hasta dos mil hombres: sus mismas prevenciones servian de aviso á los cabos Católicos, considerando tambien que los Provinciales determinaban rehacerse, para que saliendo el exército de Tortosa, cargasen sobre ella y ofendiesen su retaguardia. Dispúsose prontamente el remedio, y se ordenó que el Maestre de Campo D. Diego Guardióla, teniente Coronel del Gran Prior de Castilla con su regimiento de la Mancha y algunas compañías de gente vieja y dos de caballos, sus Capitanes Blas de Piaza y D. Ramon de Campo, obrase aquella interpresa. Executóse, mas no con tanto secreto que los Catalanes no recibiesen aviso de algun confidente: parecióles dexar el lugar de poca importancia, y por su sitio irreparable contra la fuerza que esperaban retiráronse á Tibisa un dia ántes de acometerle el Guardióla; pero él creyendo lo mismo para que fuera mandado, aunque no le faltaban algunas señales por donde podia entenderse la retirada, repartió su gente en dos trozos; eran dos los caminos de Tivenys, y aun por junto al rio mandó algunos caballos: tomó con su persona el camino real, formó su esquadron ántes de llegar á la villa, hasta que D. Cárlos Buil, su Sargento mayor que gobernaba el segundo esquadron, se asomó por unas colinas eminentes al lugar. Hizo señal de embestir, acometió, y ganó las trincheras desiertas, y D. Cárlos baxando por la cuesta, peleaba con la misma furia y estruendo, como si verdaderamente el lugar se defendiese; no habia otra resistencia que su propio antojo, porque no creyendo ó no esperando la retirada del enemigo, temian de la misma facilidad con que iban venciendo. Ocupóse la villa, y se dexó de allí á pocos dias.”