divendres, 25 de juliol del 2008

Lo Cap de Dansa.

Li vaig demanar a en Josep Bargalló Badia, autor de la col·lecció “Balls i Danses de les Comarques de Tarragona” si hem podia facilitar la informació que ell te sobre aquesta tradició del nostre poble, us adjunto tot seguit el que m’ha passat.

La festa Major s'escau el mes de setembre i es dedicada a sant Miquel Arcàngel, i entre els molts actes festius, es feia a la vespra ofrena de fruits i el ball de plaça on es ballava la jota a la nit sota la llum de les teieres.

Sortien de l'ajuntament les Capdanseres acompanyades de llur parella i feien cap a la plaça major, on dansaven com a primer ball elles soles lo Cap de Ball que era el ball d'honor. Al davant de totes hi anava la primera Capdansera que solia ser la filla del batlle, d'alguna autoritat local o una noia que s'hagués distingit en el poble, i aquesta era l'encarregada d'obrir el ball junt amb les seves companyes i els seus galants. Aquesta dansa era molt admirada per tot el poble i mesos abans era rigorosament assajada per tal de quedar be davant de tothom.

Aquesta jota o Cap de ball era costum de foguejar-la, es a dir que mentre ballaven els anaven tirant focs petadors a veure si els hi podien cremar les faldilles a les balladores, com mes cremades millor.

Acabada la dansa antigament eren obsequiats els balladors i balladores amb un refresc a base de pastissets, vi ranci, moscatell i altres llepolies de la cuina tradicional. En els darrers temps el refresc s'oferia a tothom que hi havia a la plaça i era pagat per l'ajuntament.

El ballar Lo Cap de Dansa a la plaça el dia de la festa major es una costum que data de molt antic i les persones consultades ens diuen que prové dels avis i besavis i mes endarrera. Malauradament avui s'ha perdut doncs vers els anys cinquanta es va deixar de ballar, caient completament en desús.

Totes aquestes dades ens han estat explicades pel senyor Josep Alcoverro i Curto, batlle de la població, per la senyora Rosa Piñol i Curto i pel seu espòs Josep Curto i Sabaté.


La part coreografica ens ha estat ensenyada per tres bones balladores de jota del poble, les senyores Josepa Piñol i Fons, Pepita Bengochea i Alcoverro i Carme Piñol i Antó.

Aquest recull es feu dins d'una sala a l'ajuntament un diumenge al mati del mes de març de l'any 1984.

Documentalment hi ha moltes referències sobre les festes típiques d'aquest poble. En Joan Amades en el seu Costumari Català ens diu: " A la Ribera de l'Ebre(?) el dia de sant Miquel fa festa el poble de Tivenys, al peu de la muntanya de Cardó. Ballaven la jota en havent sopat, al so de gralla i entorn del faster arborat de teia....! A Tivenys i alguns pobles de la Ribera de l'Ebre, cap al tard del dia de la vigília de Reis, una parella de fadrins es vestien de Reis, d'una manera molt rústega i primitiva. Anaven per les cases de bracet seguits d'una munió d'infants i precedits pel graller que sonava una tonada típica. Visitaven les cases mes riques, on eren rebuts amb gran cortesia i com si fossin els veritable reis..../ en acabar feien cap a la plaça, on tenia lloc una ballada que presidien i dirigien els apòcrifs reis, ballada que es veia concorreguda d'allò mes.

VESTUARI
Homes: En els darrers temps que era ballada abans de la guerra de 1936 els homes anaven mudats de les festes i amb vestits actuals. les dones portaven faldetes llargues i mantons de Manila. Antigament tant homes com dones vestien com els pagesos i pageses del Baix Ebre.

ESTRUCTURA MUSICAL DE LA DANSA
MELODIA A 32 compassos
MELODIA B COBLA 28 "
MELODIA A 32 "
MELODIA B COBLA 28 "
MELODIA A 32 "
MELODIA B COBLA 28 "
MELODIA A 32 "

PARTICIPANTS
Parelles mixtes nombre il·limitat.

PASSOS
Punt de vals arrossegat
Pas de jota amb relliscada.

C O R E O G R A F I A

COL·LOLCACIÓ INICIAL
Les parelles entre a la plaça agafades de bracet unes darrera de les altres i donen una volta tancant una rodona. Es paren i s'encaren quedant els homes dins i les dones fora.
Així col·locats els homes amb les mans posades a la faixa i les dones mans a la cintura esperen l'introducció de la música.

PRIMERA MUDANÇA MELODIA A
32 compassos com segueix:
1 - 14 de punt de vals a lloc girant el cos a dreta i esquerra i fent espetegar els dits. (GRAFIC 1)
15 - 16 giravolt ambdós per llur dreta.
17 - 18 els homes fan passar el peu esquerra per davant del dret quasi fregant-lo a terra mentre es desplacen vers la dreta. Les dones ho fan amb peu diferent
ja que així el dos van en la mateixa direcció. (GRAFIC 2)
19 - 20 el mateix que l'anterior però passant ara els homes el peu dret per davant l'esquerra i anar vers l'esquerra. Les dones ho fan amb peu contrari.
21 - 30 per anar repetint de 17 - 20 anant repetint ara un peu ara l'altre.
31 - 32 giravolt els homes pe llur esquerra i dones dreta.
SEGONA MUDANÇA MELODIA B COBLA
28 compassos com segueix:
1 - 2 marcar dos punts davant, homes peu esquerra i dones peu dret.
3 - 4 relliscada vers el costat contrari que s'ha marcat. (GRAFIC 3)
5 - 6 marcar dos punts davant, homes peu dret i dones peu esquerra.
7 - 8 relliscada vers el costat contrari que s'ha marcat.
9 - 26 igual com de 1 - 8.
27 - 28 giravolt home per llur esquerra i dones dreta.

TERCERA MUDANÇA MELODIA A
32 compassos com la mudança primera.

QUARTA MUDANÇA MELODIA B COBLA
28 compassos com segueix:
1 - marcar peu esquerra homes i dret les dones espatlla, espatlla.
2 - 3 relliscada vers el lloc contrari que s'ha marcat.
4 - marcar peu dret homes i esquerra dones
5 - 6 rellisca vers el lloc contrari que s'ha marcat.
7 - 26 anar repetint igual com de 1 - 6
27 - 28 giravolta per l'esquerra l'home i dreta la dona.

CINQUENA MUDANÇA MELODIA A
32 compassos com la mudança primera i tercera.

SISENA MUDANÇA MELODIA B O COBLA
28 compassos com segueix:
1 - home marca peu esquerra i dona peu dret tots ajuntant-se espatlla, espatlla.
2 - 4 giravolta separant-se l'home vers l'esquerra i dona per la dreta.
5 - homes marca peu dret i dona peu esquerra tot ajuntant-se espatlla, espatlla. (GRAFIC 4)
6 - 8 giravolta separant-se, home ver la dreta i dona vers l'esquerra.
9 - 28 anar repetint com de 1 - 8.(GRAFIC 5)
SETENA MUDANÇA MELODIA A
32 compassos com segueix:
1 - 4 de punt de vals a lloc.
5 - 6 amb el mateix punt es canvien de lloc passant-se d'esquena.
7 - 8 tornen a lloc passant-se d'esquena.
9 - 30 van repetint com de 1 - 8
31 - 32 giravolt ambdós per llur dreta.
Queden saludant-se de costat, ell mans a la faixa, ella mans ala cintura.
En aquest pdf adjunto la partitura.

dissabte, 19 de juliol del 2008

Les sínies de reg.

Recordo quan era menut i mon pare hem feia vigila que el matxo no es pares mentre donava voltes a la sínia del “pou nou”, i que els cotxes dels estiuejants estrangers que passaven per la carretera, es paraven i fotografiaven aquell enginy de reg tant peculiar.

De fet les sínies varen tenir molta importància en el desenvolupament de les nostres terres, ja que desprès dels successius fracassos per a realitzar unes sèquies de reg a partir de l’assut eren el principal i més generalitzat sistema de reg. Tot el delta des de Tivenys fins el mar estava ple d’aquests enginys, inclús al nord del País Valencià (Benicarló i Vinaròs) era un sistema bàsic per poder conrear les terres.

Es tractava d’una gran roda dentada col·locada horitzontalment sobre el seu eix i que en posava en moviment un altra de vertical que aguantava un rosari format per la corda i els cadups. L’eix principal descansava en un arc que ocupava el punt mig del pou. La roda horitzontal es movia gràcies al matxo o mula que girava al voltant del pou i que estava unit a ella mitjançant dos llargues vares. En gira el matxo, feia moure la roda horitzontal, la qual transmetia, mitjançant les dents, el moviment a la roda vertical que era la que arrossegava la corda sense fi on estaven lligats els cadups, de tal manera que la part inferior se submergia a dintre del pou. Eren els cadups els que en gira les rodes, elevaven l’aigua des del fons del pou i l’abocaven a una espècie de pastera situada a la boca del pou i des de la qual l’aigua ja es dirigia cap al reg o s’utilitzava per omplir si l’hi havia un safareig que tenia la missió d’emmagatzemar l’aigua.

Emeteri Fabregat en el seu llibre “Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849” ens diu que l’enginyer francès Lente, va calcular que una sínia podia treure 2 l d’aigua per segon, i que podia regar per terme mitjà, uns 13 jornals de terra. En el mateix treball trobem que el cost de construcció d’un d’aquest enginys estava valorat en un sis mil rals de l’època.